Mingo Ràfols i Olea (Barcelona, 1956) és un actor català de teatre, cinema i sèries de televisió.

El seu debut professionalment fou al 1976 amb Faixes, turbants i barretines, de Xavier Fàbregas. Ha intervingut en nombrosos muntatges, entre d’altres, L’òpera de tres rals de Bertolt Brecht (1984), Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare (1994), Espectres de Henrik Ibsen (2008) o Hikikomori de Jordi Faura (2009).^[1]

Ha treballat amb diverses companyies, com la del Teatre Lliure (1981-82) o la de Josep Maria Flotats (1990) o la Companyia Teatre Romea (2001-2010), on ha actuat, entre d’altres, a El rei Lear de William Shakespeare (2004), Tirant lo Blanc (2007), o Terra Baixa d’Àngel Guimerà (2009).^[2]

Ha treballat també en cinema, Què t’hi jugues, Mari Pili? (1990), Aquesta nit o mai (1992), Morir (o no) (1999), Un cos al bosc (1996) o Krámpack (2000), i ha col·laborat en programes i sèries de televisió.^[3]

Reconeixements

• Premi Especial d’Interpretació de la Critica Teatral de Barcelona 1996-97 per Maria Rosa
• Premi al millor actor de teatre de l’AADPC 1995 per El Rei Joan
• Premi Especial d’Interpretació de la Critica Teatral de Barcelona 1995-96 per El Rei Joan
• Premi Especial d’Interpretació de la Critica Teatral de Barcelona 1992-93 per La nit just abans dels boscos
• Premi d’interpretació teatral de l’AADPC 1993 per La nit just abans dels boscos
• Nominat com a millor actor per l’AADPC a Bones Festes
• Nominat als Premis Butaca per Coronel Ocell
• Nominat als Fotogramas de Plata per Macbeth i als Premis Butaca per Orfeu als inferns

Cinema

• Yo, el Vaquilla, (1985), Dir: José Antonio de la Loma
• Bar-cel-ona, (1987), Dir: Ferran Llagostera
• Barrios altos, (1987), Dir: José Luis García Berlanga
• Què t’hi jugues, Mari Pili?, (1991), Dir: Ventura Pons
• Aquesta nit o mai, (1992), Dir: Ventura Pons
• Gimlet, (1995), Dir: José Luis Acosta
• Un cos al bosc, (1996), Dir: Joaquim Jordà
• Morir (o no), (2000), Dir: Ventura Pons
• Krámpack, (2000), Dir: Cesc Gay
• Menja d’amor, Dir: Ventura Pons
• Noche de fiesta, (2002), Dir: Xavi Puebla
• Mil cretins, (2011), Dir: Ventura Pons
• Barcelona, nit d’estiu, (2013), Dir: Dani de la Orden
• Darrera la porta, (2015), Dir: David Gimbernat i Pere Solés
• Sabates grosses, (2017), Dir: Ventura Pons

Televisió

• Las aventuras de Pepe Carbalho, (1986)
• Makinavaja, (1995)
• Estació d’enllaç, (1995)
• Nissaga de poder, (1996-1998)
• Cròniques de la veritat oculta, (1997)
• Hermanas, (1998)
• Homenots, (1999)
• Nissaga: l’herència, (1999-2000)
• El comisario, (2004)
• La princesa del polígon, (2007) (telefilm)
• Cuéntame cómo pasó, (2007-2009)
• El cor de la ciutat, (2008-2009)
• Acusados, (2010)
• Clara Campoamor, la dona oblidada, (2011) (telefilm)
• Homicidios, (2011)
• Carta a Eva, (2012)
• Kubala, Moreno i Manchón, (2014)
• El cas dels catalans, (2014) (telefilm)
• Carlos, rey emperador, (2015)
• Vida privada, (2017)

Es motivo de alegría que este año el @premiosoriana honorífico sea para la gran actriz @merceespe Miembro de l’ AADPC, Academia de Cinema Català i Projecte Vaca__

Victoria Martins , actriz, creadora y dramaturga.

Licenciada en interpretación por el Instituto del Teatro de Barcelona, graduada en Técnica Meisner con Javier Galitó-Cava . Estudió con Bob McAndrew “el actor ante la cámara”. He estudiado canto con Hellen Gallaguer, Susanna Domènec, Viv Maning, Helena Cabo. Bailes de salón con Ferran Castells, claqué con Luís Mendez.

En teatro ha trabajado con Mario Gas, Esteve Polls, Antonio Calvo, Luca Silvestrini, Virginia Imaz, Consuelo Trujillo, Imma Colomer, Ariadna Martí, Yanina Marini. Obras más destacades “Chicas del calendario” en el Teatro Poliorama”, “Guys & Dolls” al T.N.C., “Cruïlles en el Mercat de les Flors, “Meno…es más” Microteatre Barcelona, “Fins que la mort us separi” en los Minitea3, “Noche Lorca” Nau Ivanov, “Les Troianes” gira por Catalunya, “Pallasses power” , “Mara Truth”, TransformerVACAtrans 2013, Transformer, ocupar el mon 2014, y El camino del colibrí, De amor y otras cuestiones en Festival Novembre Vaca.

En cine ha trabajado con Francesc Betriu, Carlos Suarez, Carles Balaguer, Manel Cussó, Gami Orbegozo, Helena Muñoz,

Sus trabajos más destacados como actriz son: “Sol negro” (Festival de Málaga 2010), “Musgo” (Festival Slandance EEUU 2013), “Las apariencias engañan”, “La última frontera”.

En televisión: “El secreto de Puente Viejo” “Akacias” “Centro medico” “Makinavaja”, “El zoo del zodíac”, “Els altres catalans”, “13×13”.

Como dramaturga ha escrito las obras “Meno… es más” estrenada en el Festival Novembre Vaca 2013, temporada en Microteatro Barcelona y elegida para la clausura del Forum de la menopausia en Barcelona, Tarragona, Lerida y Gerona. “Paradigma de Teresa de Calcuta” estrenada Festival Novembre Vaca 2014 y en Sala Kiu, Sutilmente MaltraAtadas creación sobre la violencia de género 2019.

Ha trabajado como creadora en Projecte Vaca, asociación de creadoras escénicas, donde ha participado en la creación de las obras: Mara Truth, un latido escénico dirigida por Consuelo Trujillo, Pallasas power dirigida

Acceder a Instagram desde >> Aquí <<